T'expliquem com s'aplica la ciclicitat en aquest programa.
EMAT posa en pràctica un ensenyament basat en la ciclicitat dels continguts com a estratègia per aconseguir un aprenentatge profund i durador. La ciclicitat fa referència al disseny d'un ensenyament centrat en oferir multitud d'experiències educatives, en diferents moments i en situacions diverses, realitzant activitats ajustades a l'edat dels alumnes i a la seva manera d'entendre el món.
Quan parlem de ciclicitat, ens referim al fet que un mateix contingut s'ensenya en diferents moments. Trobem dos tipus de ciclicitat: la vertical, que es dona entre cursos i etapes (d'infantil fins a final de primària), i l'horitzontal, que es dona dins d'un mateix curs escolar. A més, en l'abordatge d'aquests continguts, es proposen activitats per a introduir, practicar, consolidar i repassar un mateix contingut. Es tracta d'anar sumant aprenentatges de diferents coneixements que formen part d'un contingut des d'activitats de diversa complexitat, d'oferir el màxim d'oportunitats. D'aquesta manera s'aconsegueix que els alumnes no oblidin els continguts d'un curs a un altre i vulguin seguir aprenent de manera que de mica en mica es van fent més complexes.
La ciclicitat vertical està pensada per arribar a una comprensió profunda d'un contingut al llarg de tota l'escolarització. És a dir, que l'aprenentatge d'un coneixement no s'entén en un moment en el temps «perquè toca», sinó que s'ha d'abordar durant molts moments i experiències adaptades a l'edat dels alumnes. Per exemple, encara que els nens d'infantil encara no són capaços d'utilitzar l'algoritme de la divisió, sí que poden començar a entendre un aspecte previ de la mateixa, com és la repartició equitativa.
La ciclicitat horitzontal es refereix a abordar els coneixements en diferents moments i experiències que se succeeixen al llarg de el curs escolar. És a dir, que no dediquem una setmana sencera a treballar la geometria, sinó que al llarg de la setmana els nens realitzen diferents activitats, en moments clau i ben seqüenciats, sobre càlcul mental, un contingut de geometria, resolució de problemes... D'aquesta manera , poden establir connexions significatives entre els diferents blocs i motivar-se pels continguts des de diferents experiències, i superar així els possibles bloquejos.
Finalment, i no menys important, les activitats sobre un mateix concepte matemàtic s'aborden des de les diferents intel·ligències múltiples, perquè tots els alumnes s'impliquin amb motivació en les activitats i connectin amb els seus coneixements previs i estils d'expressió. Raonaments lògics, representacions visuals, històries per pensar, ritmes de melodies, activitats de moviment, argumentacions orals, observació de l'entorn i classificació d'elements, etc., una gran varietat de camins per aconseguir consolidar un coneixement.
Si vols ampliar informació, pots consultar:
- De el Pou Roselló, Montserrat (2005). Una experiència a compartir. Les intel·ligències Múltiples en el Col·legi Montserrat. Fundació M. Pilar Mas. Barcelona.
- Miró, Núria (2012). «EntusiasMAT fa reals les matemàtiques». Números. Revista de Didàctica de les Matemàtiques, 80, pp. 85-90.