Quines estructures d'aprenentatge cooperatiu conté Ludiletres Primària?

T'expliquem les estructures d'aprenentatge cooperatiu d'aquest programa.

Les estructures d’aprenentatge cooperatiu que es fan servir a Ludilletres Primària, extretes de Johnson & Johnson (2004) i Pujolàs (2008), són:

Llapis al mig: aquesta estructura ens serveix per respondre preguntes, resoldre exercicis i problemes, activar coneixements previs, organitzar les feines, reflexionar sobre un tema o aclarir dubtes, etc. Per començar, cal formar equips heterogenis de quatre persones. Es parteix d’una tasca estructurada en quatre preguntes diferents i se n’assigna una a cada membre de l’equip. Tots deixen el llapis al centre de la taula i, per torns, l’encarregat de cada qüestió la llegeix i proposa com resoldre-la. La resta del grup dona la seva opinió i es debat com solucionar-la. Quan es té clar com fer-ho, tots agafen el seu llapis i resolen la tasca individualment.
Per parlar, paga fitxa: aquesta estratègia és molt útil per activar coneixements previs, resoldre un problema, avaluar els aprenentatges, fomentar habilitats bàsiques per al diàleg, i aprendre a escoltar i esperar el torn. Es formen equips de quatre persones i es donen tres fitxes a cadascú. Tot seguit, es llança una pregunta o tema de discussió i es dona un temps per pensar individualment la resposta, o bé per generar idees. Els alumnes, per torns, comencen a plantejar les seves opinions col·locant les fitxes al mig de la taula; cada idea equival a una fitxa. Es continua la discussió amb les fitxes fins que el mestre ho decideix.
Bessons lectors: aquesta estratègia ajuda a comprendre textos, presentar continguts, respondre preguntes o resoldre problemes, assegurar el processament de la informació, i promoure l’ajuda i el suport entre els alumnes. Dividim el procediment en fases. En la primera fase, de prelectura, els alumnes, de manera individual, revisen el més destacat del text per fer-se’n una primera idea (títol, subtítols, textos en negreta, imatges, taules, peus de foto, requadres…). La segona fase, d’hipòtesis, permet, en parelles, discutir sobre el contingut del text. En la fase següent, la lectura general, els alumnes llegeixen individualment el text i contrasten la seva idea general amb la hipòtesi que hagin fet abans. L’última fase de l’estructura cooperativa, la lectura detallada, permet identificar la idea principal del text. Un dels alumnes llegeix el primer paràgraf mentre el company segueix la lectura. L’alumne que llegeix assenyala la idea principal del paràgraf, mentre el que escolta corregeix possibles errors. A continuació, s’intercanvien els rols fins a completar la lectura. Per acabar, és important fer un resum de la lectura i preguntar, a l’atzar, a alguns alumnes.
Investiguem junts: el millor moment per fer servir aquesta estructura cooperativa és l’activitat de recerca. Per començar, s’elaboren preguntes que permetin als alumnes fer un treball de recerca. Cal tenir en compte que la recerca es farà a partir de materials que el mestre facilita, que poden incloure fullets, documents, llibres de text, recursos web, etc. Tot seguit, es reparteixen les preguntes entre els grups i cada grup fa una cerca per respondre la seva. Finalment, s’examinen les respostes amb tota la classe.
El número: aquesta estructura és molt adequada per activar els coneixements previs. Consisteix a encarregar una feina a tota la classe. Per grups, els alumnes han de dur-la a terme assegurant que tots els membres del grup saben fer-la correctament. S’assigna un nombre per alumne. Un cop transcorregut un temps per fer la feina, se selecciona a l’atzar un dels nombres. L’alumne escollit explica a tota la classe la feina que ha fet; si ho fa correctament, tot l’equip obté una recompensa, que pot ser un elogi del docent i una felicitació per part de tota la classe.
Lectura compartida: la lectura d’un text es pot fer de manera compartida, en grup o per parelles. Ajuda en la comprensió de textos. Un membre de l’equip llegeix el primer paràgraf. La resta han d’estar molt atents perquè, de seguida que acabi la lectura del primer paràgraf, el membre de l’equip que pertoqui (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge) haurà d’explicar què s’ha llegit, o bé n’haurà de fer un resum. Els altres decideixen si l’explicació o el resum és correcte o no ho és. A continuació, l’alumne que ha fet el resum del primer paràgraf llegeix el segon, i l’alumne següent en fa el resum, mentre que els altres decideixen si és o no correcte. I així successivament, fins que s’hagi llegit tot el text. Si en el text apareix una expressió o una paraula que ningú de l’equip coneix o entén, ni tan sols després d’haver consultat el diccionari, el portaveu de l’equip ho comunica al docent. Llavors, el docent demana als altres grups –que llegeixen el mateix text– si algú els pot ajudar. Si és així, aquest algú ho explica en veu alta i explica, a més, com ha descobert el sentit d’aquella paraula o expressió.
Grups d’experts: aquesta tècnica cooperativa fomenta la interdependència, la responsabilitat i la participació activa dels membres de l’equip. Per començar, els alumnes es reuneixen amb el seu equip base. A continuació, assignem un nombre de l’1 al 4 a cadascun dels integrants i l’equip es disgrega per crear grups d’experts, formats segons el nombre que tinguin en comú. Una vegada establerts els grups, treballen sobre un tema posant en comú les idees i els coneixements que tinguin. Finalment, els experts tornen al seu equip base i comparteixen el que han après. D’aquesta manera, cada un dels membres de l’equip es converteix en especialista d’un tema o uns continguts essencials per tal que l’equip pugui resoldre una situació o una activitat en concret.
La substància: aquesta tècnica cooperativa facilita l’extracció de les idees principals, substancials, d’un text o un tema. Per començar, demanem a cada integrant de l’equip una frase sobre una idea que consideren principal d’un text que hagin llegit. Quan tots els membres de l’equip han escrit la seva frase, cadascú comparteix amb la resta el que ha escrit, tot seguint un ordre. Entre tots consensuen si està bé o si caldria alguna modificació. Si entre tots arriben a la conclusió que la frase no representa cap idea principal, la poden descartar. Quan tenen enllestides totes les frases, els demanem que les ordenin de manera lògica i estructurada.
Àlbum de cromos: cal fer aquesta tècnica després de treballar uns conceptes o continguts específics. El docent proposa a cada membre de l’equip que escrigui o dibuixi allò que més li ha agradat, li ha cridat l’atenció o d’alguna manera vol destacar, del que s’ha treballat durant el projecte. Ho han de fer en un paper que simularà un cromo. Quan tots els integrants han acabat, ho comparteixen amb la resta dels membres de l’equip, que opinen o li aconsellen sobre el text o el dibuix. També poden proposar un canvi, una correcció, una ampliació, etc. Per acabar, enganxen tots els cromos a l’àlbum, que també pot ser un mural o el tipus de creació que considereu adequada.